Enric Bruch Rabat

Archive for the ‘Etologia canina’ Category

Sovint tenim el dubte sobre si els gossos són agressius o no, un tema que a vegades genera polèmiques. Podem parlar de gossos agressius? O ens hem de referir a comportaments agressius?

Podem considerar que un gos és agressiu en el moment en què, en una situació donada, es comporta de manera agressiva. Quan això passa, ens hem de fer la següent pregunta: Per què actua així aquell gos? Responent a aquesta qüestió, direm que ens hem de fixar en l’arrel del problema, hem de mirar enrere i fixar-nos en l’etapa de cadell d’aquell gos i anar avançant al llarg del seu creixement per veure si trobem la causa del problema.

Una vegada sabem perquè aquell gos es comporta així, haurem de veure quin tractament cal fer per intentar solucionar-ho. Cal tenir present que la causa d’una agressivitat no és fàcil de tractar, ja que moltes vegades és degut a la por, a una mala experiència o fins i tot, en alguns casos molt concrets, podria ser una causa genètica.   Per tant, haurem de fer un diagnòstic clar per poder tractar de la millor manera aquell gos i ajudar-lo a tenir una vida més equilibrada.

Els Dissabtes d’estiu de 20:00 a 21:00 hores i

els diumenges de 12:00 a 13:00 hores,

PORTA EL TEU GOS A JUGAR,

Aconseguiràs que el teu gos sigui més Equilibrat, Obedient i Sociable

Senten emocions els gossos? És clar que sí, és evident que nosaltres podem diferenciar quan un gos està content o trist. Sé que hi ha qui no creu amb les emocions dels gossos, però aquí n’anomeno unes quantes:

Por: La por és un sentiment que provoca l’intent de protegir-se, aquesta protecció la pot trobar de diferents maneres: Fugint, mossegant, amagant-se, cargolant-se amb submissió, etc.

Alegria: És un sentiment de benestar una situació que el gos voldria que es repetís, per això, ell intentarà que aquella situació que el fa sentir bé es repeteixi.

Tristesa: És un sentiment en el qual el gos es troba en una situació de pena i que en alguns casos provoca pèrdua d’activitat, disminució de la gana i poques ganes de jugar.

Sorpresa: Ell es queda desconcertat, a vegades desorientat i en alguns casos és millor ajudar-lo a superar aquesta situació.

Aversió: Sentiment que provoca la no acceptació vers una persona o cosa.

Ira: Provoca ràbia i pot reaccionar amb la destrucció o l’agressivitat.

Gelosia: És una emoció o un instint de protecció? Hem de diferenciar quan un gos es posa al mig d’un nado i no deixa que s’apropin a ell, o quan una parella s’abraça i el gos es posa al mig. Poden ser motius diferents, en el primer cas, podria tractar-se de protecció o de gelosia, en canvi en el segon, el més probable és que siguin gelos. Si que és cert que un gos, quan dos persones o gossos juguen o estan junts, té tendència a posar-se al mig i separar-los, ja que ell creu que hi ha perill.

És normal que el gos experimenti totes aquestes emocions durant la seva vida, i nosaltres podem fer molt per a que algunes de les emocions desagradables siguin de més bon portar.

S’han acabat les vacances, és hora de tornar a la feina o a la rutina diària. Què passarà amb els nostres gossos que estan acostumats a estar tot el dia amb nosaltres i ara estaran sols? I els que han estat en una residència? Què faran a l’arribar a casa?

No patiu perquè en la majoria de casos el seu comportament serà bo (el mateix que fa un mes enrere). Altres, pel fet d’haver estat més hores amb els amos, poden tenir ansietat de separació i cridar una mica o espatllar coses al quedar-se sols. En el cas que el gos tingui comportaments no desitjats, s’haurà de valorar què és el que passa o què ha passat i posar-hi remei. És difícil dir què podem fer, ja que cada cas és diferent, però hi han unes normes generals que podem seguir. Sempre que el gos ens demana alguna cosa no li podrem fer cas i quan estigui tranquil, l’acariciarem i jugarem amb ell. Tot i això, és aconsellable fer un estudi personalitzat a cada gos per poder filar més prim i assegurar que el que farem, serà el més adequat per a ell. Penseu que en molts casos s’han de fer més de 10 o 15 canvis en el nostre comportament vers al gos.

És normal que un gos tingui por, ja que és un mecanisme de supervivència. Tenint en compte aquest concepte, les pors poden ser adquirides o genètiques.

En el cas de les adquirides, les causes poden ser: No haver fet una sociabilització adequada al nostre gos, haver tingut una mala experiència o que l’amo ha premiat o reforçat conductes que provocaven por. En tots aquests casos podem fer una teràpia de desensibilització i solucionar el seu comportament.

També poden ser genètiques.  Tenim gossos que el seu entorn ha estat perfecte i en canvi tenen por. En el cas de la por genètica farem el mateix, una desensibilització, però el resultat serà menys efectiu al tractar-se d’un tema genètic inherent al gos.

El comportament davant les pors són variats. El gos pot reaccionar fugint, amb submissió o amb agressivitat. Tant en pors adquirides com genètiques, la solució per a que deixi d’actuar amb agressivitat és ben clara, treure aquesta por.

Entenem per socialització d’un animal la capacitat de conviure adequadament amb individus de la seva espècie o d’altres. Determinaran aquesta capacitat totes les experiències positives que anirà vivint mentre sigui cadell.

En la primera etapa de la seva vida el cadell s’apropa als objectes amb curiositat i sense por. A mida que va madurant anirà perdent aquesta ingenuïtat i es podrà tornar desconfiat i agressiu si les experiències han estat negatives.

Com més experiències agradables visqui un cadell, més possibilitat té d’arribar a ser un adult equilibrat i de poder resoldre qualsevol situació sense espantar-se. L’actitud del propietari amb relació al cadell determinarà el caràcter del futur gos. La sociabilitat és essencial i imprescindible en un gos.