Enric Bruch Rabat

L’ERIE de gossos de la Creu Roja participa en un calendari solidari de la Fundació AMPANS.  El calendari mostra imatges d’alumnes d’una escola d’educació especial que interactuen amb els diversos cossos operatius d’emergències.

L’objectiu de la venda dels calendaris és recaptar fons per a la Fundació AMPANS. La Creu Roja col·labora en el calendari solidari 2012 de la Fundació Ampans, una entitat que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual. El calendari està format per dotze imatges en les quals apareixen nens i nenes de l’escola d’educació especial Jeroni Moragas de la Fundació AMPANS interactuant amb membres dels diferents grups operatius que actuen quan hi ha una emergència.

En el cas de la Creu Roja, és l’equip de l’Equip de Resposta Immediata  en Emergències (ERIE) de gossos qui apareix en una de les fotos del calendari.  El calendari l’ha impulsat la Fundació AMPANS conjuntament amb l’associació de policies IPA Bages i ha mobilitzat un total de 300 persones entre els diversos grups operatius. A part de la Creu Roja, apareixen també en el calendari altres cossos com ara els Mossos d’Esquadra, els Bombers, el SEM o els Agents Rurals. Els diners que s’aconsegueixin amb la venda dels calendaris es destinaran a la Fundació AMPANS.

El calendari s’ha presentat públicament el dijous 1 de desembre en un acte lúdic a la Sala Silenci de Manresa. Durant l’acte s’ha aprofitat per nomenar com “Amic d’AMPANS” a diverses entitats, entre elles la Creu Roja. Per part de l’entitat humanitària assistirà a l’acte Enric Bruch, responsable de l’ERIE de gossos. També han estat presents en aquest acte el conseller d’Interior, Felip Puig, l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, el delegat de la Generalitat a la Catalunya Central, Jordi Moltó, el director general de la Policia, Manel Prat i el president de la Fundació AMPANS, Domènec Casasayas.

El calendari solidari es distribuirà el dissabte 3 de desembre, al preu de 5 euros, amb el diari Regió 7. Durant els següents dies també es podrà aconseguir a les llibreries i quioscos de Manresa o bé encarregant-lo directament a la Fundació AMPANS.

Senten emocions els gossos? És clar que sí, és evident que nosaltres podem diferenciar quan un gos està content o trist. Sé que hi ha qui no creu amb les emocions dels gossos, però aquí n’anomeno unes quantes:

Por: La por és un sentiment que provoca l’intent de protegir-se, aquesta protecció la pot trobar de diferents maneres: Fugint, mossegant, amagant-se, cargolant-se amb submissió, etc.

Alegria: És un sentiment de benestar una situació que el gos voldria que es repetís, per això, ell intentarà que aquella situació que el fa sentir bé es repeteixi.

Tristesa: És un sentiment en el qual el gos es troba en una situació de pena i que en alguns casos provoca pèrdua d’activitat, disminució de la gana i poques ganes de jugar.

Sorpresa: Ell es queda desconcertat, a vegades desorientat i en alguns casos és millor ajudar-lo a superar aquesta situació.

Aversió: Sentiment que provoca la no acceptació vers una persona o cosa.

Ira: Provoca ràbia i pot reaccionar amb la destrucció o l’agressivitat.

Gelosia: És una emoció o un instint de protecció? Hem de diferenciar quan un gos es posa al mig d’un nado i no deixa que s’apropin a ell, o quan una parella s’abraça i el gos es posa al mig. Poden ser motius diferents, en el primer cas, podria tractar-se de protecció o de gelosia, en canvi en el segon, el més probable és que siguin gelos. Si que és cert que un gos, quan dos persones o gossos juguen o estan junts, té tendència a posar-se al mig i separar-los, ja que ell creu que hi ha perill.

És normal que el gos experimenti totes aquestes emocions durant la seva vida, i nosaltres podem fer molt per a que algunes de les emocions desagradables siguin de més bon portar.

S’han acabat les vacances, és hora de tornar a la feina o a la rutina diària. Què passarà amb els nostres gossos que estan acostumats a estar tot el dia amb nosaltres i ara estaran sols? I els que han estat en una residència? Què faran a l’arribar a casa?

No patiu perquè en la majoria de casos el seu comportament serà bo (el mateix que fa un mes enrere). Altres, pel fet d’haver estat més hores amb els amos, poden tenir ansietat de separació i cridar una mica o espatllar coses al quedar-se sols. En el cas que el gos tingui comportaments no desitjats, s’haurà de valorar què és el que passa o què ha passat i posar-hi remei. És difícil dir què podem fer, ja que cada cas és diferent, però hi han unes normes generals que podem seguir. Sempre que el gos ens demana alguna cosa no li podrem fer cas i quan estigui tranquil, l’acariciarem i jugarem amb ell. Tot i això, és aconsellable fer un estudi personalitzat a cada gos per poder filar més prim i assegurar que el que farem, serà el més adequat per a ell. Penseu que en molts casos s’han de fer més de 10 o 15 canvis en el nostre comportament vers al gos.

A Els tres pins ja estem preparant les properes homologacions dels gossos del grup de rescat de la Creu Roja ( ERIE, Equip de Resposta Immediata en Emergències).

Aquest any es presenten diferents gossos a les proves, alguns d’ells per primera vegada, altres ja tenen experiència i intentaran superar els diferents nivells de gos especialista. Tots ells porten moltes hores d’entrament per a poder assolir un dia la seva gran il·lusió, superar les proves de gos de rescat. També farem diferents simulacres on participaran gossos homologats i gossos que encara no ho estan, per poder valorar quin nivell tenen, tant el guia com el gos.

Tots esteu convidats, tant si sou del grup com si no. El que sí és necessari és que feu la reserva el més aviat possible per tal de no quedar-vos sense plaça (l’hotel www.hotelgolfnatura.com/ és petitet i podria quedar ple). Les reserves les heu de fer dirigint-vos a Albert  Pujol  albertpu7@hotmail.com o Josep Garriga josgar_gar@hotmail.com (es requerirà una petita paga i senyal).

Ànims!, ja sabeu que podeu venir amb familiars, amics, amigues,  etc.

Us esperem a tots!!

És normal que un gos tingui por, ja que és un mecanisme de supervivència. Tenint en compte aquest concepte, les pors poden ser adquirides o genètiques.

En el cas de les adquirides, les causes poden ser: No haver fet una sociabilització adequada al nostre gos, haver tingut una mala experiència o que l’amo ha premiat o reforçat conductes que provocaven por. En tots aquests casos podem fer una teràpia de desensibilització i solucionar el seu comportament.

També poden ser genètiques.  Tenim gossos que el seu entorn ha estat perfecte i en canvi tenen por. En el cas de la por genètica farem el mateix, una desensibilització, però el resultat serà menys efectiu al tractar-se d’un tema genètic inherent al gos.

El comportament davant les pors són variats. El gos pot reaccionar fugint, amb submissió o amb agressivitat. Tant en pors adquirides com genètiques, la solució per a que deixi d’actuar amb agressivitat és ben clara, treure aquesta por.

Què en fem del gos o del gat si no pot venir amb nosaltres de vacances?

Una de les opcions és portar-lo a una residència canina i/o felina.

Dins d’aquesta opció, tenim diferents tipus de residències, unes, que els gossos es troben en compartiments individuals (excepte si són dels mateixos amos) i que surten a passejar cada dia sols en els llocs d’esbarjo i així s’eviten baralles. L’altre opció és que els gossos passen la major part del dia amb grups, a vegades nombrosos, en els llocs d’esbarjo. Les dues opcions són bones, totes tenen pros i contres, sou vosaltres qui decidiu si el vostre gos és millor que estigui amb un compartiment individual, per evitar baralles, o pel contrari preferiu que estigui junt amb d’altres, perquè el seu caràcter és suficientment bo per estar compartint el mateix espai.

El que si és molt important és que els responsables de la residència tinguin cura del vostre gos o gat i que el cuidin i mimin com ell és mereix.

Pensareu que el vostre gos o gat ho passarà malament  perquè us trobarà a faltar i s’enyorarà, “una mica si”, però els bons professionals dedicaran l’estona que faci falta per a que la seva adaptació sigui agradable i ràpida.

Estigueu tranquils, si opteu per aquesta opció, tothom qui ha portat el seu gos a una residència de confiança en queda content i repeteix l’any següent, moment en que el gos ja coneix el lloc i els seus cuidadors.

Avui dimecres 29 de juny del 2011, s’ha fet la presentació del llibre, “Manual del gos de rescat per rastre” amb el mètode ERCBULI (Enric Bruch). En l’acta, han estat presents el President Provincial de Barcelona i Vicepresident Autonòmic de Creu Roja Catalunya Sr. Quitet, el Coordinador de Creu Roja a Catalunya Sr. Enric Morist i Coordinadors d’emergències, de diferents Assemblees de Catalunya.

S’ha explicat de que es tracta aquest mètode, per poder tenir informació directa de quin tipus de treball, fan aquests gossos i en quins rescats, són mes efectius, per poder fer una valoració en el moment d’una recerca.

Entenem per socialització d’un animal la capacitat de conviure adequadament amb individus de la seva espècie o d’altres. Determinaran aquesta capacitat totes les experiències positives que anirà vivint mentre sigui cadell.

En la primera etapa de la seva vida el cadell s’apropa als objectes amb curiositat i sense por. A mida que va madurant anirà perdent aquesta ingenuïtat i es podrà tornar desconfiat i agressiu si les experiències han estat negatives.

Com més experiències agradables visqui un cadell, més possibilitat té d’arribar a ser un adult equilibrat i de poder resoldre qualsevol situació sense espantar-se. L’actitud del propietari amb relació al cadell determinarà el caràcter del futur gos. La sociabilitat és essencial i imprescindible en un gos.

Recentment s’ha publicat el meu primer llibre, “Manual del gos de rescat per rastre”. Aquest llibre no pretén altra cosa que intentar explicar que sense el gos tot seria diferent. Està dedicat en especial al Gos i a totes aquelles persones que creuen en ell.

Ell és capaç de detectar, sentir i intuir moltes sensacion que les persones no podem, i per això és molt important i imprescindible per al rescat.

En especial a l’ERC i al BULI, que van ser dos gossos que van aportar molt per crear aquest sistema de recerca que he anomenat ERCBULI..

Aquest blog neix de les ganes de compartir coneixements i experiències en el món de l’ensinistrament i de la etologia (psicologia) canina.